Un any més, tot i que no ens podrem trobar a la Plaça de Cal Font per gaudir de la nostra diada de Sant Jordi, us suggerim uns quants títols que hem escollit per vosaltres.
QUE NO T’EXPLIQUIN CONTES!
Natza Farré . il·lustradora Gala Pont
“L’àvia de la Caputxeta té una pensió ben minsa i ella, espavilada com és, ha muntat una agència de viatges per poder arribar a final de mes. La Lluïsa, una gran lectora amb molta curiositat, hi contactarà per visitar les protagonistes dels seus contes preferits. Així, descobrirà que la Rateta no té cap escaleta, però s’ha fet un fart de fregar escales; que les bruixes no existeixen, o que la Bella Dorment és una noia ben desperta que ara es dedica a la investigació. L’escriptora Natza Farré i la il·lustradora Gala Pont capgiren els referents de la nostra infantesa i ens conviden a un viatge crític que evidencia que les fake news fa segles que existeixen i condicionen la nostra percepció del món. Només coneixent la veritat podrem explicar noves versions.”
EL MONSTRE DE LA MEMÒRIA
Yishai Sarid
El protagonista d’El monstre de la memòria és un JOVE historiador israelià que fa de guia als camps nazis de Polònia. Acompanya grups d’adolescents per a qui l’homenatge es resumeix a embolicar-se amb una bandera i fer-se selfies, o turistes que visiten Auschwitz de passada entre l’hotel i el centre comercial. Davant de tant de cinisme el protagonista assumeix el paper de guardià del record. Però la immensa solitud del càrrec i la indiferència crònica dels seus interlocutors el porten a desfer-se del món del vius per apropar-se perillosament al dels fantasmes. Yishai Sarid burxa en el relat que ha construït l’Estat d’Israel sobre la Xoà. Quan Auschwitz esdevé una marca, ¿amb qui s’identifica la gent que visita els camps de concentració?
LA MADRE DE FRANKENSTEIN
Almudena Grandes
El apasionante relato de una mujer y un hombre que optaron por resistir en los tiempos más difíciles. La novela más intensa y emotiva del ciclo de los Episodios de una Guerra Interminable.
En 1954, el joven psiquiatra Germán Velázquez vuelve a España para trabajar en el manicomio de mujeres de Ciempozuelos, al sur de Madrid. Tras salir al exilio en 1939, ha vivido quince años en Suiza, acogido por la familia del doctor Goldstein. En Ciempozuelos, Germán se reencuentra con Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, inteligentísima, que le fascinó a los trece años, y conoce a una auxiliar de enfermería, María Castejón, a la que doña Aurora enseñó a leer y a escribir cuando era una niña. Germán, atraído por María, no entiende el rechazo de ésta, y sospecha que su vida esconde muchos secretos. El lector descubrirá su origen modesto como nieta del jardinero del manicomio, sus años de criada en Madrid, su desdichada historia de amor, a la par que los motivos por los que Germán ha regresado a España. Almas gemelas que quieren huir de sus respectivos pasados, Germán y María quieren darse una oportunidad, pero viven en un país humillado, donde los pecados se convierten en delitos, y el puritanismo, la moral oficial, encubre todo tipo de abusos y atropellos.
GINA
Maria Climent
«Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara.»
Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions. Escrita amb delicadesa i molt sentit de l’humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d’una vitalitat molt contagiosa.
TOTA UNA VIDA PER RECORDAR. Premi Ramón Llull 2020
Núria Pradas
La inspiradora història d’una noia plena de talent que busca deixar empremta en un món d’homes en els inicis daurats de Disney Studios.
La Sophie Simmons, amb només setze anys, deixa la seva família a Nova York l’any 1932 per anar a Los Angeles en plena depressió perseguint el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos a Disney Studios. Aviat descobrirà, però, que no és un món per a dones. I així, entre amors i desamors, encaixant els cops que li dona la vida, la Sophie lluitarà fins al final enmig d’una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l’animació de principis del segle xx.
Tota una vida per recordar és una novel·la amb una protagonista femenina forta, un entorn històric fascinant i una barreja intrigant de personatges de ficció i de la vida real.
CA LA WENLING
Gemma Ruiz Palà
L’esperada nova història de l’autora del fenomen Argelagues.
Que algú de l’altra punta de la terra faci el cop de cap de venir a viure al teu país. Que et triï a tu per veí. Que faci créixer els seus fills en la teva llengua perquè estimin el que tu estimes. I que aquest algú que treballa en una perruqueria dotze hores al dia, sis dies a la setmana, amorrada als teus peus, a les teves mans i als teus cabells, tingui la generositat d’explicar-te el seu món.
Hi ha un bon pessic de la Xina de la Wenling, aquí dins. Un bon pessic de la província de Zhejiang, d’on va venir un dia de fa deu anys. Però hi ha més perfums d’arreu, en aquesta casa de manicures, esquilades i permanents. Hi ha jubilades de Gràcia, joves tossudes, una embarassada enamorada, llàgrimes de la guerra del Vietnam, productes de cosmètica francesos, injustícies forjades a Amèrica i racisme ben empeltat.
Per això n’hi diuen ca la Wenling: perquè la modèstia de fora amaga una autèntica reserva d’humanitat, un catalitzador que arrenca confidències, desenterra tragèdies i fa esclatar riallades. Un centre d’intercanvi d’afectes que fa tant servei al barri com l’ambulatori, l’escola o el mercat.
I tibant tot el llibre de dalt a baix, el regal d’una amistat. Perquè aquesta novel·la també celebra el trencar el gel, el mirar als ulls, el començar una conversa. Perquè és possible transformar el lost in translation en unes ganes boges de fer-se entendre.
BOULDER
Eva Baltasar
La protagonista de Boulder és una dona atreta per la solitud com per un imant. Es guanya la vida fent de cuinera en un buc—la situació perfecta: una cabina, l’oceà, moltes hores per encarar el buit i algun port on conèixer dones. Fins que una la reté, se l’emporta entre les quatre parets d’una casa i l’embarca en la gestació assistida d’una criatura. ¿Què en farà, la maternitat, de l’amant coneguda en un bar? ¿I què farà ella a la gàbia? Dos anys després de Permagel i d’un viatge a través de mitja dotzena de llengües, l’obra de Baltasar torna a atracar entre nosaltres amb una heroïna com només sap crear-les ella: camuflada amb un nom geològic—el de les roques solitàries—i perfectament intractable, si no fos que caus als seus peus.
DONES VALENTES
Txell Feixas Torras
A l’Orient Mitjà hi ha una revolució en marxa, persistent i determinada com cap altra a la regió: comença just quan neix una nena, i continua en la seva infantesa, joventut, plenitud i vellesa. És la revolució de les dones. La seva és una lluita sense treva ni final contra el patriarcat secular que domina la política, la cultura i la societat. La mirada de la periodista Txell Feixas, corresponsal de TV3 a l’Orient Mitjà, és sensible a les històries de les dones valentes i anònimes que potser no troben espai als informatius, però que commouen, empoderen i expliquen millor que cap altra notícia els canvis que vindran i que fa temps que truquen a la porta dels països àrabs.
1793. EL LLOP I EL VIGILANT
Niklas Natt och Dag
La gran sensació internacional que renova la novel·la històrica i el thriller nòrdic.
Estocolm, 1793. El rei Gustav III ha mort i el país el governa amb mà de ferro un regent mentre elsvents republicans de la revolució francesa inquieten els poders. El guàrdia Mickel Cardell, un veteràde la recent guerra russo-sueca, on va perdre un braç, troba un cadàver mutilat al llac de la ciutat: un tronc i un cap, només. El cas s’assigna a l’investigador Cecil Winge, un racionalista que viu els seus últims dies, malalt de mort per la tuberculosi. Junts, Winge i Cardell es troben immersos en un món brutal de lladres i perdularis, mercenaris i madams, un món en què una sola mort posa al descobert que, sota el vernís de poder i riquesa, estrat rere estrat, la ciutat està absolutament podrida per la corrupció.
ELLES PARLEN
Miriam Toews
Una nit, vuit dones mennonites de diferents edats es troben en un paller per dur a terme una reunió secreta. Durant els darrers dos anys, aquestes dones, i més d’un centenar d’altres noies de la seva colònia, han estat violades repetidament de nit per dimonis que venen a castigar els seus pecats. Ara que les dones han descobert que havien estat drogades i atacades per un grup d’homes de la seva pròpia comunitat, estan decidides a protegir-se a si mateixes i a salvaguardar les seves filles de possibles mals futurs. Mentre els homes de la colònia van a la ciutat per pagar la fiança i alliberar els violadors, aquestes dones, totes analfabetes, sense cap coneixement del món fora de la seva comunitat, tindran molt poc temps per prendre una decisió: haurien de quedar-se a la comunitat, l’únic món que han conegut, o haurien d’atrevir-se a marxar-ne?
ATRAPA LA LLEBRE
Lana Bastasic
Després de dotze anys sense saber res l’una de l’altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l’acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat. Aquesta road trip literària és una novel·la brillant i devastadora que, amb un llenguatge subtil i autèntic, retrata la relació complicada entre dos personatges inoblidables i ens mostra, sense por dels tabús, com els traumes dels conflictes ressonen al llarg dels anys.
CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA. 4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la
Irene Sola
Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.
L’ILLA DE L’ABEL
William Steig
Quan ho tens tot, és difícil sobreviure sense res. L’Abel és un ratolinet amb molta sort: viu en un entorn civilitzat i amb totes les comoditats, i és feliç amb la seva estimada Amanda. Un dia, una tempesta enorme els sorprèn mentre estan de pícnic. Un vent huracanat se l’endú i l’arrossega fins a un indret desconegut. Una illa remota. Un lloc gegant i ple de perills on haurà de construir vaixells, travessar rius, grimpar pels arbres i buscar menjar per sobreviure. Així descobreix l’escorça de bedoll i les tiges de dent de lleó, els seus nous menjars preferits. L’Abel és lluny del món que coneix, en un lloc hostil, on ha de sobreviure tot sol, i només somia amb tornar a casa al costat de la seva Amanda. Però aquest Robinson Crusoe rosegador descobrirà ben aviat els secrets meravellosos de l’illa, i de la vida. Un viatge emocionant, poètic i tremendament divertit. Una de les obres mestres de la literatura infantil universal.
SOC D’UN POBLE.
Núria Puyuelo Capellas; Laia Figueras Tortras
Sonia Alins; Juanjo Barco (il.)
Una mestra ben especial comença el seu primer dia en una escola molt petita d’un poble molt petit. Els nens i nenes de l’escola no saben dir què és el que els sorprèn tant de la nova mestra, però sigui el que sigui els agrada, i a través de de les converses amb ella extreuran la recepta màgica per viure en una societat més justa, respectuosa i apassionant. Soc d’un poble és un conte basat en la cançó homònima de Roba Estesa que parla de la força de la col·lectivitat, perquè és entre tots que les coses funcionen millor.
Fes la teva reserva via mail a llibreria@llegim.com o accedeix a llibreriesobertes.cat per fer la teva compra anticipada.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Dijous 9 de juliol a 2/4 de 8 del vespre als Jardins de l’Ateneu Igualadí
i transparent des de les perspectives política, social, personal i íntima, i sense estalviar detalls en la seva anàlisi, la convulsa història del nostre país en els darrers dos anys. De la mà d’una dona que ho ha viscut en pròpia pell i en primera fila es desvel·len secrets que focalitzen l’imprescindible i fonamental paper que van tenir les dones més implicades en els moments més crítics el setembre i octubre del 2017 posant en valor el fet que foren dones que van patir les conseqüències més devastadores d’aquells fet, 
per profundes conviccions i sovint d’acord amb decisions que es prenien on elles mai hi eren malgrat que les van acatar i defensar a primera línia del front. No només és un llibre que posa l’accent en la sororitat femenina i les complicitats naturals que es donen, molt més enllà de les lluites de partit i de colors ideològics, sinó que la mirada és tan calidoscòpica que ara per ara gairebé només les dones són capaces de tenir-la: una mirada on el cos, la vida, el paper dels vincles amb la mare, amb els que estimem, les emocions i les múltiples contingències del dia a dia intervenen en un conglomerat, on allò privat i allò públic configuren a cada moment el teixit de la realitat.
llegim...? llibreria 