Category Archives: Recomanacions

Els jocs retrobats. 33 Cròniques de la Catalunya juganera

Els jocs retrobats portadaFins no fa pas gaire les criatures aprenien, s’entretenien i s’emocionaven amb jocs que venien de temps antics, jocs de sempre que adaptaven a les seves necessitats. Vuit escriptors han anat a buscar persones grans de tot el país. Persones que han mirat enrere i que han recordat la seva infància plena de jocs. Es jugava a aquests jocs als carrers de Catalunya fins a mitjans del segle XX. Els jocs retrobats aplega 33 cròniques que ens parlen d’infàncies de 33 comarques diferents i de prop de 200 jocs que voldríem que no s’oblidessin. Els reivindiquem en l’era dels jocs tecnològics, com a patrimoni col•lectiu que són i com una invitació al record i, per descomptat, a aquella alegria que ens convida a jugar.

Per fer aquest llibre hem comptat amb la col·laboració de diversos escriptors de tot Catalunya que han anat a buscar persones que havien jugat molt i que en mantenen viu el record.
La Marina Espasa ha anat a Barcelona, a Cornellà de Llobregat, a Premià de Mar, a Sabadell i a Samalús. En Marcel Fité ha anat a Puigcerdà, a Coll de Nargó, a Bóixols, a Lladorre, a Escunhau i al Pont de Suert. En Sebastià Roig ha anat a Olot, a Garriguella, a Perpinyà i a Palamós. En Jordi Lara, a Ripoll i a Vic. En Josep Pujol ha anat a Banyoles, a Girona i a Vilobí d’Onyar. L’Anna Punsoda, a Agramunt, a Concabella, a Lleida, al Tossal i a Mollerussa. En Jordi Llavina ha entrevistat persones de Reus, de Sant Quintí de Mediona, d’Igualada i de Vila-rodona. I en Joan Todó ens parla de la Sénia, de Prat de Comte, de Jesús i de la Palma d’Ebre. Finalment, en Xavier Cortadellas reporta jocs de la seva infantesa bisbalenca i del que ha rescatat de Diccionaris com l’Alcover-Moll i de llibres com el Costumari Català d’en Joan Amades. L’Albert Llenas ha recordat i reproduït els jocs que s’hi expliquen.
A tots ells i especialment a la gent que ha dedicat part del seu temps a rememorar-nos bocins de la seva infantesa, el nostre agraïment.

Estimada vida. Alice Munro

estimada-vidaCada nou llibre d’Alice Munro és un esdeveniment i una sorpresa. En aquest que acaba de publicar, l’escriptora adverteix: “Les quatre peces finals d’aquest llibre no són ben Mi-vida-queridabé contes. Formen una unitat a part, autobiogràfica, en el fons, per bé que no sempre del tot fidel als fets. Em penso que són les primeres i les darreres paraules -i les més íntimes- que he de dir sobre la meva vida”. I les altres peces? Les altres avancen de dret cap al misteri contingut en el més petit fragment de qualsevol vida. Cap als corrents irracionals que determinen les accions dels personatges més sensats. Cap a la perplexitat -i l’excitació- que significa formar part de la vida: tot això, Alice Munro ho diu com si fossin “les primeres i les darreres paraules” -les que sospesa, amb tot el seu talent i des d’una maduresa prodigiosa, una de les escriptores gegants de la nostra època.

A %d bloguers els agrada això: